Aquí comença tot

Aquest bloc ha de ser un espai per compartir i descobrir tot allò que vagi sorgint durant el dia a dia en el meu hortet i el meu jardí. No pretén ser un espai de divulgació científica, tan sols un raconet on us aniré explicant tot allò que vagi experimentant en el meu petit hortet, tant si funciona com si no, per tal que tots i totes pogueu treure'n les vostres pròpies conclusions. Com a futurible ambientòleg no puc entendre el cultiu de cap altre manera que no sigui evitant la utilització de productes químics que malmetrien l'entorn i les altres espècies. Per tant, es tracta d'un hort ambientalment respectuós i espero, a mig termini, autosuficient. Això vol dir que a partir de les restes del propi hort i les de la casa podré generar compost que servirà d'abonament a la terra, dels fruits que n'obtingui en podré aconseguir llavors per la propera temporada i mitjançant un sistema de recollida d'aigua pluvial aconseguiré l'aigua per al reg.

L'espai del que disposo no es massa gran i us el mostro a continuació. Espero, però, que n'hi hagi prou per aconseguir algunes fruites i verdures per a mi, la meva parella i el fill que estem esperant.


Per acabar aquest primer post us regalo un poema de Joan Maragall titulat, precisament, l'hort.

Entre mon hort i el teu
sols hi ha un mur de rosers rublerts de roses.
De què em deturareu,
guardianes tan dèbils com hermoses?
L'aimada ve amb pas lleu
portada per les ànsies amoroses:
prompte el pes de les nostres abraçades
sereu, roses, marcides i esfullades.

Mes, filles de l'Amor que tot ho anima,
no heu pas de teme'el nostre;
ella a mon rostre arrima
la seva cara que és germana vostra;
quan me diu que m'estima,
un ruixat de petons li cau al rostre.
I en ses galtes llavors acalorades
enceses reeixireu i més badades.