Maig humit fa al llaurador ric

dijous, 24 de març del 2011

Quina és la millor hora del dia per regar?

A l'hora de regar se'ns plantegen molts dubtes: quantitat d'aigua, freqüència o a quina estona del dia podem fer-ho.

La primera cosa que cal saber és que durant els dies calurosos de primavera i estiu, que és la temporada en què tenim més plantes als nostres horts, cal evitar regar durant el dia. La calor dels dies d'estiu farà que el reg sigui poc eficaç ja que bona part de l'aigua s'evaporarà. En segon lloc, si regant mullem les fulles de les nostres hortalisses, les gotes d'aigua actuaran com a petites lupes que provocaran cremades a la superfície foliar.

Havent deixat clar aquest primer apunt, només podrem regar les nostres plantes de bon matí o al capvespre. Aquí se'ns planteja, doncs, el segon dubte: matí o vespre? Jo, des de ben petit, he vist sempre com els meus avis, i més tard el meu tiet, regaven el seu hort al vespre, abans de sopar. Ells m'explicaven que s'havia de fer així perquè sinó les plantes es cremaven (encertadament com hem vist).

Però, perquè no podem regar de bon matí, abans no s'aixequi el sol? Doncs bé, sí que ho podem fer. És més, és molt més recomanable fer-ho al matí que al capvespre. Resulta que les plantes també tenen biorritmes, llavors de bon matí les plantes engenguen la seva maquinària i comencen a absorvir nutrients i aigua per poder aguantar el llarg i calurós dia que tenen per davant; al vespre, en canvi, ja s'estan adormint i no tenen la mateixa predisposició per beure l'aigua que els hi servim.


Ara ja sabem a quina hora  cal regar el nostre hort. Més endavant veurem la freqüència del reg o les necessitats hídriques d'algunes plantes.

Primeres plantes a l'hort

Ja fa uns dies que vaig plantar les primeres hortalisses a l'hort. De moment ja han superat el primer escull, les inundacions que va suportar l'hortet arran de les pluges de la setmana passada.

De moment he plantat cebes, alls, enciams i pèsols. Sembla que totes les plantes han sobreviscut a l'aiguat i amb la súperlluna d'aquest cap de setmana els alls comencen a treure el caparró.



Això és tot, en breu espero poder fer un post amb més contingut ja que hauré de nesprar els pèsols (a veure si ens en sortim).

dilluns, 28 de febrer del 2011

La Lluna

Alguns us preguntareu perquè he posat el gadget de la lluna aquí a l'esquerra. Doncs bé, jo sempre he sentit a parlar els meus avis sobre la influència de la lluna en els cultius, en l'estat del bestiar i, fins i tot, en si el bolets seran més o menys corcats.

Alguns pensareu que això són simples supersticions, i hi esteu en tot el dret, però la veritat és que totes aquestes supersticions solen funcionar. La Lluna és una massa rocosa de proporcions considerables que dóna voltes a la Terra degut a una atracció gravitacional. Aquesta atracció és la causant de les marees arreu del planeta, així doncs, podríem dir que alguna influència en el que passa en el nostre planeta si que té aquest satèl·lit.


Com podeu veure en la imatge que precedeix aquestes línies, la lluna té un cicle que dura 28 dies. Durant aquest període nosaltres veiem la lluna diferent, això és el que s'anomenen fases lunars. En cada fase veiem més o menys superfície lunar segons la part de la Lluna que queda il·luminada pel Sol.

Les fases més conegudes són:
  1. Lluna Nova: La Lluna queda just entre la Terra i el Sol i, per tant, no reflexa gens de llum solar. En aquesta fase no veiem la Lluna.
  2. Quart creixent.
  3. Lluna Plena: En aquesta fase la llum del Sol es reflexa en tota un cara de la Lluna, per això nosaltres veiem un cercle complet.
  4. Quart Minvant: També anomenat Lluna Vella.
Potser molts ja coneixíeu les fases de la Lluna, per tant, passem a la part interessant; com influencia cada fase en el nostre hort?

De Lluna nova a quart creixent.

És un període d'atracció, fet que afavoreix l'ascens del nivell d'aigua en el sòl. A més augmenta la quantitat de llum llunar. Ambdues coses beneficiaran el creixement del fullatge i les arrels. La germinació també serà més ràpida a causa de l'augment de disponibilitat d'aigua.

De quart creixent a Lluna plena.

La llum llunar continua augmentant, així doncs el fullatge es desenvoluparà perfectament, tot i que no passarà ja el mateix amb les arrels.
Durant aquesta fase les plantes contenen una gran quantitat d'aigua interna, la qual cosa desaconsella tallar brots per a la propagació vegetativa.
D'altra banda, les llavors sembrades en l'anterior període s'acabaran de desenvolupar i és una bona època per trasplantar, ja que un cop fet les plantes creixeran ràpidament.

De Lluna plena a Lluna vella.

En aquest període comença a disminuir la llum nocturna, això fa que el creixement de les fulles ja no sigui tan vigorós i, per tant, la planta es centrarà en el creixement radicular. Aquest fenòmen fa que també sigui un bon moment per trasplantar, perquè les plantes arrelaran amb facilitat.
Podria ser una bona època per sembrar les llavors que tenen un creixement més lent.

De Lluna vella a Lluna nova.

Aquest és un període pràcticament de repòs. Hi haurà poc creixement, tant de les arrels com de les fulles. Malgrat això, molts pagesos prefereixen aquest període per plantar i sembrar ja que serà un període d'adaptació per a les plantes abans no arribin les següents fases lunars.

Bé, això només són generalitats que cadascú es pot agafar com millor li vagi. La veritat és que cal tenir en compte molts altres condicionants climàtics a banda de la influència lunar. Si està glaçant dia si dia també, per molt que estiguem en una fase on les plantes haurien de crèixer en abundància, segurament aquesta premisa no es complirà. Igualment, l'aigua del sòl no es mourà per molt que l'atregui la Lluna si fa dos mesos que no plou i fa una calor insuportable.

dissabte, 26 de febrer del 2011

La fauna a l'hort. Avantatges i inconvenients.

Hem d'entendre el nostre hort com un espai natural que interactua amb la resta d'espècies que habiten el seu entorn i el mateix espai de l'hort, o almenys així ho entenc jo. A partir d'aquí cal conèixer els nostres veins, tant si ens ajuden com si ens perjudiquen.

Insectes: El principal problema causat per insectes és que aprofiten les superficies de les nostres hortalisses per depositar els seus ous. D'aquesta manera l'estat larvari d'aquests insectes es desenvoluparà damunt de les plantes i, evidentment, aprofitaran les fulles per alimentar-se. Altres insectes, com els coleòpters (escarabats), durant l'estadi adult també s'alimenten de les fulles i els brots tendres.
Per altra banda, altres insectes com les abelles ens seran de vital importància per a la pol·linització de les nostres plantes.

Cargols i llimacs: Si els deixem campar lliurement pel nostre hort es poden convertir en un malson. La abundància d'aliment i la seva capacitat per formar veritables exèrcits poden convertir els nostres enciams en enciams gruyère en poques hores. Més endavant ja veurem alguns mètodes per evitar-ho.

Cucs: Són un vertaders artistes treballant el terreny, vindrien a ser el nostre motocultor natural. Ens airegen l'hort tot passejant-se per sota terra. Ara bé, poden convertir-se en un problema si ataquen les arrels de les nostres plantes, fet que ens serà difícil detectar fins que veiem que la planta comença a morir-se.

Rosegadors: Als ratolinets els hi encanta menjar bulbs, tubèrcles i llavors, la qual cosa a nosaltres no ens farà cap gràcia. D'altres, com els talps, malgrat ser insectívors poden convertir-se en un malson per culpa dels seus caus i galeries; en pocs dies ens construiran vàries línies de metro sota el nostre hort.

Rèptils: Malgrat que no sol fer massa gràcia trobar-se serps i dragons voltant pel nostre estimat hort, ens poden ser molt útils. Les serps s'alimenten de petits rosegadors amb la qual cosa tenim un regulador natural de la població de ratolins menja-tubèrcles. Per altra banda, els dragons, tot i que corre el mite que son uns devoradors de roba, ens seran uns bons aliats per combatre insectes, que és el que realment mengen.

Ocells: Són els principals aliats a l'hora de cruspir-se insectes varis i cucs. A més, els seus cants ens ajudaran a treballar el tros amb molta més alegria. També és veritat, però, que alguns estaran contentíssims si els oferim un enciam ben tendre i carnós per dinar, i si escampem llavors segurament moltes no arribaran a arrelar més lluny de l'estòmac d'alguna au.

Mamífers domèstics: Els gossos i, sobretot, els gats estaran encantats de femar el nostre terreny cada cop que el treballem; malauradament, les defecacions i excrecions d'aquests animalons ens seran més perjudicials que beneficioses. També hi ha altres animals domèstics com els nens que ens llencen una pilotada sobre algun plançó o el veí que ens estira un tomàquet, però contra aquests és més difícil lluitar.

A mesura que vagi avançant l'hortet de casa nostra anirem veient com combatre o afavorir la presència dels uns i els altres.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Aquí comença tot

Aquest bloc ha de ser un espai per compartir i descobrir tot allò que vagi sorgint durant el dia a dia en el meu hortet i el meu jardí. No pretén ser un espai de divulgació científica, tan sols un raconet on us aniré explicant tot allò que vagi experimentant en el meu petit hortet, tant si funciona com si no, per tal que tots i totes pogueu treure'n les vostres pròpies conclusions. Com a futurible ambientòleg no puc entendre el cultiu de cap altre manera que no sigui evitant la utilització de productes químics que malmetrien l'entorn i les altres espècies. Per tant, es tracta d'un hort ambientalment respectuós i espero, a mig termini, autosuficient. Això vol dir que a partir de les restes del propi hort i les de la casa podré generar compost que servirà d'abonament a la terra, dels fruits que n'obtingui en podré aconseguir llavors per la propera temporada i mitjançant un sistema de recollida d'aigua pluvial aconseguiré l'aigua per al reg.

L'espai del que disposo no es massa gran i us el mostro a continuació. Espero, però, que n'hi hagi prou per aconseguir algunes fruites i verdures per a mi, la meva parella i el fill que estem esperant.


Per acabar aquest primer post us regalo un poema de Joan Maragall titulat, precisament, l'hort.


Entre mon hort i el teu
sols hi ha un mur de rosers rublerts de roses.
De què em deturareu,
guardianes tan dèbils com hermoses?
L'aimada ve amb pas lleu
portada per les ànsies amoroses:
prompte el pes de les nostres abraçades
sereu, roses, marcides i esfullades.

Mes, filles de l'Amor que tot ho anima,
no heu pas de teme'el nostre;
ella a mon rostre arrima
la seva cara que és germana vostra;
quan me diu que m'estima,
un ruixat de petons li cau al rostre.
I en ses galtes llavors acalorades
enceses reeixireu i més badades.